Per on comencem?

Els primers origens de la BBC radio els podem situar als principis dels anys 20 del segle passat, on la British Broadcasting Company supervisava una xarxa d'estacions locals separades que estaven connectats a Londres a partir d'enllaços telefònics i difusió simultània.

Aquesta xarxa comptava amb 9 estacions repartides a Londres, Manchester, Birmingham, Newcastle, Glasgow, Cardiff, Aberdeen, Bournemouth i Belfast. Cada una d'aquestes estacions cobria unes vint milles de ràdio i centrava l'atenció en mostrar el talent local.

Poc després, la companyia va esdevenir una corporació i aquestes estacions locals es van veure desplaçades, gradualment, per la programació regional. D'aquesta manera, a partir de 1929 la producció de Londres es va dividir en 6 serveis regionals: el de Londres i sud-oest, Birmingham i els Midlands, el nord d'Anglaterra, Escòcia, país de Gal·les i oest d'Anglaterra i Irlanda del nord. Aquests serveis es van distribuir d'aquesta manera tenint en compte el paisatge físic que determinava la situació dels transmissors.

Cap al 1950 la radiofusió local va guanyar perspectiva tècnica amb el desenvolupament de la 'molt alta freqüència' (VHF) que va permetre una xarxa de transmissors per cobrir tot el país i fer estacions locals a petita escala.

L'ex corresponsal de guerra Frank Gillard, que havia treballat a la regió occidental de la BBC, va ser l'encarregat de realitzar diversos viatges a Estats Units i Canadà per descobrir els beneficis potencials de la ràdio local. Segons ell, l'objectiu de la ràdio local era "presentar de moltes formes diferents i per mitjà d'una multitud de veus locals, la història en sèrie de la vida local en tots els seus aspectes".

Frank Gillard en la seva època de corresponsal de guerra.

Entre 1961 i 1962 es van dur a terme unes proves de 'circuit tancat' per veure les possibilitats de difusió local a arreu del Regne Unit. Aquestes proves van ajudar a Gillard i els seus companys a comprovar com podria funcionar aquest tipus de xarxa a la pràctica, tenint en compte el personal, les instal·lacions i recursos, la ubicació de les estacions i els programes i horaris, entre d'altres.

L'any 1966 el govern britànic va concedir el permís a la BBC perquè realitzés l'experiment radiofònic durant dos anys i amb 8 estacions locals. Així, la corporació va decidir reorganitzar la xarxa de ràdio en BBC 1, 2, 3 i 4. Tot i que cada estació tenia una autonomia considerable a l'hora d'elaborar els seus horaris totes van estructurar les emissions amb tres retransmissions clau: el Breakfast News Programme, el Lunchtime i l'Early Evening.

Tot i que s'havia suposat que cada estació només subministraria 4 o 5 hores de contingut, de seguida van superar les expectatives amb un gamma d'espectacles dirigits a audiències i comunitats especialitzades. Les temàtiques eren tant variades que oscil·laven entre teatre d'aficionats, programes de jardineria o debats d'adolescents. Cada vegada van anar sorgint més exemples de com les ràdios responien a les necessitats socials de la comunitat i les seves localitats. 

Quan va arribar el 1969, el govern britànic va donar per exitós l'experiment i va concedir a la BBC una base permanent i permís per la creació de 12 estacions més, completant un total de 20 estacions.